→ Zeitleiste der Begegnungen mit dem Nahen Osten
→ Zeitleiste der Pilgerfahrten
Papst Bonifatius VIII.
erklärte das Jahr 1300 zum »Jubeljahr« und zog damit erfolgreich Pilgerscharen nach Rom, per pedes apostolorum zu den Apostelgräbern. Dieser Erfolg bewirkte immer häufigere Jubeljahre: 1350, 1390, 1400, 1413, 1423, 1450 und ab 1475 alle 25 Jahre. Auch das Ende der Kreuzzüge spätestens 1396 und die türkische Eroberung von Byzanz 1453 beeinflussten die Wahl des Pilgerziels, Rom wurde attraktiver.
Erhart, Peter
, Jakob Kuratli Hüeblin
Nach Rom gehen. Monastische Reisekultur von der Spätantike bis in die Neuzeit.
Tagungsbericht 3. bis 6. September 2014 in St. Gallen und Einsiedeln. = Itinera monastica, 3. 350 S. Wien 2021: Böhlau Verlag.
Hartmut Kugler
(Hg.)
Die Ebstorfer Weltkarte.
Kommentierte Neuausgabe. Mitarbeiter: Sonja Glauch, Antje Willing. Digitale Bildbearbeitung: Thomas Zapf. Band 1: Atlas, 175 S. Band 2: Untersuchungen und Kommentar, 370 S. Berlin 2007: Akademie. (Bd. 1)
Das Original der Ebstorfer Weltkarte wurde im Zweiten Weltkrieg vernichtet, entstanden ist sie wahrscheinlich im ersten Viertel des 14. Jahrhunderts. In dieser Ausgabe wurden die lateinischen Glossen der Karte transkribiert und übersetzt sowie erläutert und in Bezug zur Etymologiae von Isidor von Sevilla
(um 560–636) und der Imago Mundi des Honorius Augustodunensis
(um 1080 bis 1150/51) gesetzt.
Die Berufsangaben der Kartographen umfassen in den Quellen (meist Notarakten) die Begriffe buxolerius (Kompassbauer), Maler (pictor) sowie mestre de cartes de navegar, magister cartarum navigandi, illuminator cartarum navigandi; die Kartographenfamilien waren bereits vorher als Händler und Seefahrer bekannt gewesen. Entstehungs- und Verwendungszusammenhang fallen in diesen Tätigkeitsfeldern zusammen.
Destombes, Marcel
Cartes Catalanes du XIVe siècle.
Union géographique internationale. Rapport de la Commission pour la Bibliographie des cartes anciennes, fasc. I, 1952.
Fernandez Duro, Cesareo
Cartas de marear, los de Valseca, Viladestes, Oliva y Villarroel.
Boletin de la Sociedad geografica de Madrid. Madrid, 17 (1884) 230-237.
Garcia Camarero, E.
La Escuela Cartografica de Mallorca.
Revista General de Marina, 157 (1959) 10-22
Online (pdf)
Marcel, Gabriel
Choix de cartes et mappemondes du XIVe et XVe siècles.
Paris 1896: E. Leroux, 16 S.
Llabres y Quintana, Gabriel
Resena de algunas cartas de Marear y de varios cartografos mallorquines.
Boletin de la Sociedad arqueologica Luliana. Palma de Mallorca, 10 (1894) 189.
Llabres y Quintana, Gabriel
Los Cartographos Mallorquines del siglo XIV.
Boletin de la Sociedad arqueologica Luliana. Palma de Mallorca, 4.2-87 (1888), 323-328.
Gabriel Llompart
Register of Medieval Cartographers Active in the Port of Majorca.
aus: Registro de Cartógrafos Medievales Activos en el Puerto de Mallorca.
Anuario de Estudios Medievales, Barcelona, CSIC, 27.2 (1997) 1117–1148.
Rey Pastor, Julio
; Garcia Camarero, Ernesto
La Cartografia Malorquina.
Madrid, Departamento de historia y filosofia de la ciencia «Instituto Luis Vives», Consejo superior de investigaciones cientificas, 1960. XVI, 209 S.
Tastu, Joseph
Observations relatives à des cartes catalanes des XIVe et XVe siècles extraites ou traduites de deux lettres… adressées par M. Tastu à M. d'Avezac.
Bulletin de la Société de géographie. Paris, 2.6 (1836) 239-246.
13##–Angelinus Dulceti = Angellino Dulcert = Angelino Dulceti (=? 1325 Angellino Dalorto ) werden zwei lateinisch beschriftete Portolankarten zugeschrieben, die zur Grundlage des Katalanischen Weltatlas von 1375 wurden:
1325 »Dalorto-Karte« die erste in Palma de Mallorca erstellte Karte.
1339 »Dulcert-Karte« die erste Karte, die die Insel Lanzarote verzeichnet.
Llabres y Quintana, Gabriel
Cartografos Mallorquines: Fue Mallorquin Angelinus Dulceti?
Boletin de la Sociedad arqueologica Luliana. Palma de Mallorca 6.3.128 (1890) 313-318.
Fernandez Duro, Cesareo
Descubrimiento de una carta de marear española del año 1339 su autor Angelino Dulceri ô Dulcert.
Boletin de la Real Academia de la Historia. Madrid, XII (1888) 287-319.
Fernandez Duro, Cesareo
Los Cartografos Mallorquines Angelino Dulceti
, Jafuda Cresques
.
Boletin de la Sociedad geografica de Madrid. Madrid, 31 (1891) 283-294.
Gallois, Lucien
Sui mappamondi del Dalorto
e del Dulcert
.
Roma: Rivista geografica italiana. 12.1 (1905) 1-7
Hamy, Ernest Theodore
La Mappemonde d'Angellino Dulcert
, de Majorque.
Comité des travaux historiques et scientifiques. Bulletin de géographie historique et descriptive. Paris 1886, S. 354-366
Hinks, Arthur R.
The Portolan chart of Angellino de Dalorto
1325 in the collection of Prince Corsini at. Florence, with a note of the surviving chart and atlases of the Fourteenth century.
London 1929, Royal geographical Society, 12 S., Karten (=Reproductions of Early manuscript maps, 1)
Magnaghi, Alberto
Angellinus de Dalorco
cartografo italiano della prima meta del secolo XIV. Rivista geografica Italiana. Roma, 4.7 (1897) 361-369.
Magnaghi, Alberto
La Carta nautica costruita nel 1325 da Angelino Dalorto
.
Firenze, tip. di M. Ricci, 1898. 15 S., (Ai cultori degli studi geografici per ricordo del terzo congresso geografico italiano e delle secolari onoranze a Paolo Toscanelli
e ad Amerigo Vespucci
offre Tommaso Corsini
.)
Magnaghi, Alberto
Il Mappamondo del Genovese Angellinus de Dalorto
(1325) contributo alla storia della cartografla medioevale.
Atti del III congresso geografico italiano. Firenze, 1899, Bd. 2 p. 506-543.
Magnaghi, Alberto
Alcune osservazioni intorno ad uno studio recente sul mappamondo di Angellino Dalorto
(1325)
Rivista geografica italiana. Roma, 41.1-3 (1934) 1-27.
Marcel, Gabriel
Note sur une carte catalane de Dulceri
de 1339.
Comptes rendus des séances de la Société de géographie. Paris, 1887, S. 28-35.
Monique Pelletier
Le portulain d’Angelino Dulcert
, 1339 = Der Portolan von Angelino Dulcert 1339.
Cartographica Helvetica. Fachzeitschrift für Kartengeschichte. 2.9 (1993/94) 23–31,
DOI
Pietro Vesconte
, Genua & Venedig, nachgewiesen 1310–1330
1311 Die älteste erhaltene, signierte und datierte Portolankarte des europäischen Mittelalters stammt von Pietro Vesconte und beschreibt das östliche Mittelmeer. Er war der Erste, der seine Karten systematisch signierte und datierte.
1313, 1318a, 1318b, um 1321 veröffentlichte er mehrteilige Atlanten, deren Teilblätter kombinierbar waren.
1321 erstellte er eine kreisförmige Weltkarte »Mappa Mundi«, die genauer war als alle anderen.
Portolanatlas von Pietro Vesconte
Cod. 594 der Österreichischen Nationalbibliothek, Wien Faksimile Vollständige Faksimile-Ausgabe im Originalformat des Portolanatlas von Pietro Vesconte.
Faksimile im Schuber: Atlas 20 Seiten, 1 gefaltetes Blatt. (= Codices selecti, 125) Graz 2022: Akademische Druck- u. Verlagsanstalt.
Pierangelo Campodonico
La Marineria Genovese dal Medioevo all'Unità d'Italia.
261 S. Milano 1989: Fabbri Editori.
Giovanni von Carignano
(= Johannes de Mauro de Carignano, um 1250–um 1329), Genua
1325–1387 Cresques Abraham
mestre de cartes de navegar
J. Riera Sans
Cresques Abraham, jueu de Mallorca, mestre de mapamundis i de bruxoles in L'Atlas català Cresques Abraham
, Barcelona, Diàfora, 1975, pp. 14-22.
1360–1407 Jafudà Cresques
(= Jaume Ribes, um 1350 – um 1427) mestre de cartes de navegar
-
Hamy, Ernest Theodore
Cresques Io Jeheu. Note sur un géographe juif catalan de la fin du XIVe siècle.
Comité des travaux historiques et scientifiques. Bulletin de géographie historique et descriptive. Paris, 1891, S. 218-222.
Gabriel Llompart
, Jaume Riera
Jafudà Cresques, Samuel Corcós: More Documents about the Jewish Painters of Nautical Charts (Majorca, XIV c.) [=Jafudà Cresques i Samuel Corcós. Més Documents Sobre els Jueus Pintors de Cartes de Navegar (Mallorca, segle XIV)] BSAL, 40 (1984) 341-350.
Llabres y Quintana, Gabriel
El Maestro de los cartografos Mallorquines (Jafuda Cresques.).
Boletin de la Sociedad arqueologica Luliana. Palma de Mallorca, 6.3 (1890) 310-311
Llabres y Quintana, Gabriel
Algo mas sobre Jafuda Cresques.
Boletin de la Sociedad arqueologica Luliana. Palma de Mallorca, 7.4 (1891) 158-161.
Reparaz-Ruiz, Gonçal de
Els Cresques»
Revista de Catalunya, Barcelona, 8 (1928) 398-412.
Jafudà Cresques wurde Von Heinrich dem Seefahrer angeworben und begründete als Mestre Jaime (Jacomé) de Maiorca
die Kartografenschule von Sagres.
1353 Guillermus Canterel
, Guillem Canterelli (Kompassbauer)
1370 Samuel Corcós
, buxoler
1375 Katalanischer Weltatlas
Buchon, Jean A. C.
Notice d'un atlas en langue catalane manuscrit de l'an 1375 conservé parmi les manuscrits de la Bibliothèque royale sous le n° 6816.
Notices et extraits des manuscrits de la Bibliothèque du Roi. Paris, 14.2 (1841) 1-152, 6 Tafeln.
Freiesleben, Hans-Christian
Der Katalanische Weltatlas vom Jahre 1375, nach dem in der Bibliothèque Nationale, Paris
Mit einer Einführung und Übersetzungen von Hans-Christian Freiesleben, Stuttgart 1977: Brockhaus, 35 S. Text, 12 Tafeln, 6 Farbtafeln
Grosjean, Georges
Mapamundi. Der katalanische Weltatlas.
28 S., 6 Tafeln; 66,5×28,5 cm. Dietikon-Zürich 1977: Urs Graf